Per fi després de un parell d'hores pose les fotos dels dos dies que hem passat a Agres. Per si hi ha algun xiquet/a de eixos que no conta res, faré un xicotet resum del que ha sigut.
El viatge en tren sense problemes, un vagó sancer per a nosaltres sols, al arribar a Agres estaven esperant-nos a l'estació 4 monitors de la granja escola, vam carregar les maletes a una furgoneta i vam anat caminant pel camp fins a la casa.
Després de prendre'ns un suc vam eixir de la granja (600 m) en direcció al poble d'Agres, un quilòmetre tot cara amunt. Ens van explicar les peculiaritats de la vida als xicotets pobles de muntanya i a continuar cara amunt fins al santuari (800 m).
Una vegada al santuari ens van explicar diverses llegendes i coses sobre el castell musulmà i la mare de deu d'Agres i ens vam portar l'esmorzar, entrpans de pernil amb tomaquetai oli, cacauets i de postre codonys casers i poma.
Vam començar a caminar i poc a poc amb molt d'esforç i renegons constants d'algunes xiquetes vam poder arribar al refugi (1200 m) .
Una vegada al refugi, després de descansar una miqueta, vam fer una visita a les dos caves o pous de neu que hi teníem més a prop, la cava de l'habitació i la cava gran o arquejada, què és possiblement una de les més boniques que encara queden a les nostres terres.
Després de l'explicació del procés que tenia el comerç de la neu abans de l'existència de les neveres i de l'electricitat, va arribar l'hora de dinar. Des de la granja Carles va pujar en cotxe uns boníssims entrepans de llomello amb picadillo, fuet, tomacos del seu hort, plàtans i inclús una marraixa de 10 litres d'aigua. En fi vam carregar forces per a pujar l'horeta llarga que encara faltava.
Poc a poc i curiosament sense renegar vam fer el que faltava, es va anar acabant la vegetació i per moments la senda es tornava una miqueta complicada, ja que el tallat que quedava a un costat feia impressió.
Bé, després de molt d'esforç al voltant de les 15:30 de la vesprada, vam aconseguir arribar al cim del Montcabrer, 1390 metres sobre el nivell del mar, amb un desnivell des de l'estació de quasi 800 metres i tenint en compte que ens havíem alçat a les 6 del matí. En les cares dels xiquets i especialment d'algunes xiquetes es veu la satisfacció de haver superat el repte.
La baixada es va fer igual o més dura que la pujada, entre costeres empinades, pedres soltes i el cansanci acumulat pareixia que no arribaven mai.
Baix al llavador del poble ens esperaven Carles i Sari amb el berenar, coques de taronja i garrofa que vam devorar per a recuperar les poques forces que ens quedaven.
Una vegada a la granja, dutxeta i a fer jocs, des de "el marcianito" a els diferents jocs que van fer conjuntament amb els companys d'Elx, que tot i ser de ciutat i un parell d'anys més grans, van ser realitzats amb molta armonia i germanor. Els de la granja ens van felicitar pel comportament dels xiquets, cosa que sempre és d'agrair.
Per a sopar primera sorpresa, el sopar estava amenitzat pels monitors , que amb les seues guitarres i cançons van fer que els xiquets soparen de lo més a gust. Ací hi ha que dir que alguns xiquets que en casa no han menjat puré de verdures mai, van arribar a repetir. Després pizzes caseres amb productes de la granja i a continuar fent jocs.
Com que estaven tan cansats la nit va ser molt tranquil·la, el fet de que els mestres dormiren a les mateixes habitacions que els xiquets, va acabar de calmar els ànims de les xiquetes que van als júniors i tenien previstes algunes gamberrades per a la nit.
Al dia següent tot el matí fent tallers, des de donar de menjar als animals a fer instruments musicals.
Per a dinar una meravellosa paella, feta per Xumi, cuiner i showman.
Novament musica per a dinar, des de cançons italianes per a rebre a la paella a cançons d'enamorats, (ací ja no em clave).
Bé, això és més o menys el que vam fer en aquestos dos dies i una nit que vam passar a Agres. La veritat que ens han tractat de meravella, els monitors i els propietaris de la granja han segut molt didàctics, divertits i respectuosos, les activitats molt entretingudes i adequades per als xiquets.
A diferència d' altres granjes on es fa la pilota al mestre ( perquè pensen, que és el que decideix l'excursió) i en canvi les activitats o les instal·lacions per als xiquets deixen que desitjar, ací hem dinat el mateix, tenien les mateixes dutxes, dormien en lliteres...
I per últim, tant Fran com jo estem molt contents amb el comportament general de la classe, aquesta vegada toca felicitar-los per haver segut bona gent, que al cap i a la fi és el més important a la vida.
