El passat divendres 21 d'abril al centre cultural Calixte III de Canals es va portar a cap la cerimònia d'entrega dels premis Sambori de narrativa en valencià.
En aquesta 25ª edició hem tingut el plaer de comptar amb una companya de 3r com a premiada, és una llàstima que al Sambori només premien a una obra per classe, ja que en aquesta última edició hi havien alguns contes més que també tenien nivell per a estar guardonats.
També hi ha que donar l'enhorabona a Llura Martínez Soriano de 5è, que igual que Núria va obtindre premi a la seua categoria amb l'obra "Vicent, el cor, les fades i els humans".
Núria és una apasionada d'escriure històries i relats, ompli llibretes i llibretes en històries reals o inventades, practica molt l'escriptura, el premi és quasi un reconeixement a la seua pasió.
Ací vos deixe'm el relat que va presentar al Sambori:
ANNA I EL MISTERI DE LA BIBLIOTECA
El que no em passe a mi....
Ai mare que maleducada, no m'he presentat .
Hola sóc Anna i la millor cosa del món per a mi és...ESCRIURE, de veritat, em passe el dia cara a una llibreta i un llapis, de vegades el meu pare em te que amagar les llibretes i també els llibres, i mira que tan sols tinc 9 anys. Sí 9 anys acabats de fer. I és que fa 3 dies va ser el meu aniversari.
La història que us vull contar comença justament el dia que faig 9 anys.
-Anna!!-la meva mare sempre em crida així des del pis de baix.
-Que ja vaig -vaig contestar amb mala llet, no saps el que és despertar-te a les 8 del matí sempre de la mateixa manera .
Però era el meu aniversari, així que la vaig perdonar.
-Teta !-no m'he en recordat de dir que tinc un germà, té 5 anys.
-Sí,si hola Luc -es diu Luc.
-Luc no molestes a la teua germana que és el seu aniversari - va dir la meua mare quan el meu germà es tirava damunt de mi al llit.
-Mare no molesta, si molestes un poc més tu que ell que sempre em despertes -jo sempre amb la raó jijiji
-Ah val ,val, no us moleste més , però anem a desdejunar- va dir la meua mare.
-Per fi ,jo estic morint-me de fam - va dir Luc.
- No eres l'únic -jo també tenia fam.
-Com has dormit Anna?-el meu pare és un pregunton per els matins, però no vull quedar mal.
-Prou bé la veritat, encara que estic nerviosa per tot açò del aniversari-vaig contestar jo.
-Normal, a la mare li passa igual.
Sí normal ,perquè no saps si t'ho passaràs bé amb tots els teus cosins i cosines,i també amb les sorpreses, el meu germà ja m'havia dit que tindria sorpreses, però no sabia bé el que era.
-Luc!- vaig dir jo enfadada quan no deixava d'apretar-me , ja estàvem enfadats.
Bé començàvem el dia .
Jo vaig marxar a la meua habitació, deixant a la meua família a meitat del menjador.
I directa a la meua habitació, però sols havien passat 5 minuts ja estava tota la família cridant -Anna - cridava Luc.
-Filla- cridava de nou el meu pare.
-Sí,sí vaig - deia jo.
-Anna amor meu, donat un poc més de pressa no voldràs arribar tard al teu aniversari -va voler motivar-me la meua mare.
Després anant al bar on anàvem a celebrar l'aniversari, vam passar per la biblioteca i em vaig recordar que la setmana passada al cole hi havia que dur un llibre que tinguera prou anys però jo a casa no tinc cap llibre antic, la meua mare ho tira tot , i potser a la biblioteca hi haguera alguna cosa .
Molt impacient vaig entrar i vaig vore al meu millor amic d'escola, David .
-Ei hola Anna - em va saludar David
-Felicitats- va tornar a dir ell.
-Gràcies- realment ell se'n recorda de tot.
-Què fas per ací?-em va preguntar
-Poca cosa he...- no vaig poder acabar perquè la bibliotecària ens havia fet callar amb un ''shh''
-Perdó - es va disculpar David.
I jo me'n vaig anar a buscar el llibre antic, però de sobte vaig vore un llibre anomenat "El llibre de les bruixes".
-Què passa Anna?- em va xiuxiuejar David.
-Res que buscava un llibre per a l'escola i m'he trobat aquest llibre tan emocionant, pot ser un conte infantil-vaig contestar jo.
-No se jo, Anna ,això està en la part de llibres antics d'adults - va contestar ell.
-Ostres, és veritat - vaig dir jo estranyada, tenia pinta de llibre de fades infantil.
-Anem a preguntar a la bibliotecària- va dir David.
La bibliotecària ens va dir que eixe llibre l'havia portat una xica molt estranya i el va deixar allí dient algunes coses estranyes, des d’aquell moment ningú havia dit res del llibre.
-I quan te'l va donar?- va preguntar David
-Fa 3 o 4 anys- va contestar la bibliotecària.
-4 anys?!!-vaig cridar jo.
-Shhh- es va queixar un home
-Calla tu que són xiquets i estem amb una cosa important per a ells- li va dir la bibliotecària.
-Açò és un lloc per a llegir - es va defendre l'home.
Nosaltres amb la veu més baixa vam continuar preguntant, no podíem deixar-ho així.
- Sí 4 anys més o menys- va dir la bibliotecària.- Però ella em va dir que era un llibre que estava encantat i que era d'unes bruixes que havien mort feia uns 99 anys , però jo no m'ho vaig creure. - va continuar la bibliotecària.
- Sí que és antic , Anna et pot servir per a l'escola !!!- es va alegrar David.
-Sí però....-vaig dir jo insegura.
-Però què ?- va dir ell
-Res me l’emporte - jo el vaig agafar i vaig eixir amb ell llibre, la meua família m'esperava impacient.
- Anna!! - va dir el Luc content.
-Has tardat molt - va dir el meu pare- va anem , la mare ja ha anat davant.
Després en l'aniversari van començar a passar coses rares. La motxilla estava moguen-se, al principi pensava que era la meua imaginació, però de sobte els regals pareixien rars, jo de seguida vaig sospitar que era el llibre , pues sí, estava embruixat , i moooooooooooooolt.
Això no ho podia portar al cole ni de broma, tenia que tornar a la biblioteca.
-Me'n vaig al bany- vaig dir jo perquè no sospitara ningú.
Jo volia anar a la biblioteca però eixint per la porta la meua cosina em va vore.
-Hola - va dir ella.
- ho...ho...hol..hola - m'havia pillat.
-On vas? es casi hora del pastís i dels jocs i volem que ho decidisques tu - va dir la meua cosina.
- Sols anava a...- no m' eixien les paraules.
-A ... el carrer a ... jugar- no sabia que dir.
- En eixe cas cride a tots i anem tots a jugar fora- jope! ara sí que la meua cosina m' havia liat el plan.
-No , és que és una sorpresa meua per a vosaltres, estic planificant una sorpresa no podeu vindre- vaig dir tremolosa.
-Val - va contestar ella.
-Però és sorpresa- li vaig dir- no pots dir a ningú que he eixit.
-No diré res- va contestar la meua cosina.
Quan la meua cosina va tornar a entrar al bar, me'n vaig anar corrent a la biblioteca amb el llibre a les mans. Quan vaig arribar ja estaven tancant però vaig insistir molt i finalment em van deixar entrar per a fer sols una pregunta a la bibliotecària. I li vaig preguntar:
- Conta'm la veritat! Per a què serveix aquest llibre? Ha fet coses rares dins la motxilla.
- Ai, ja s'ha manifestat eh? - va dir la bibliotecària amb un somriure estrany.
-Manifestat?? que vols dir amb això?
- Ai xiqueta , jo no he dit res!!
- Sí que has dit!! Tu saps alguna cosa!! -vaig insistir.
- A més és hora de tancar, ens hem d'anar.
La meua curiositat cada vegada era més gran. I és que a més de tot el que us he dit de mi, sóc una xiqueta molt curiosa.
- Contesta a la meua pregunta!!! - vaig dir enfadada.
- Bé , si insisteixes et contaré la veritat. Aquest és un llibre embruixat que t'acaba d'elegir a tu. No es manifesta amb qualsevol. Es manifesta quan alguna persona té una xispa especial que et fa única.
- Xispa?? - no entenia res.
- No ho entens? Xispa, don, talent, alguna cosa que et fa especial, única. Però sols tu ho pots averiguar, el llibre sols l'està avisant.
- mmmm - vaig pensar, i després d'una estona vaig cridar- Ja ho sé!! M'encanta escriure.
- Pues prova a escriure en aquest llibre té pàgines en blanc.
Vaig començar a escriure no estava molt inspirada així que sols se'm va ocórrer contar coses del aniversari . I tenia que tornar a l'aniversari tots m'estarien esperant.
Quan vaig tornar al bar quasi caic de cul tot el que havia escrit al llibre s'havia complit.
Guau!! podria escriure i decidir tota la meua vida. Però ho he pensat millor, això pot ser perillós i gens emocionant. Preferisc que les coses passen com tinguen que passar.
Així que me'n vaig a la biblioteca a tornar el llibre.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada