Adéu

Com be sabeu aquest any és l'ultim i ja deixem l'escola per passar a l'institut, ens dona molta llàstima acabar, perquè ha sigut la nostra infància i guardem molts records però ja ha arribat l'hora i es que ens hem fet majors. Encara recordem el primer dia d'escola, quan ploràvem per entrar i ara plorem perquè eixim. Recordem tots els mestres que hem tingut, Toni, Encarna, Mª Dolors i Marc, també a tots els especialistes, tot el que ens han ensenyat i a més a més el que han fet per nosaltres, encara que pensàvem que era per a mal. Sense ells no sabríem contar del u al deu, l'abecedari, resoldre problemes de matemàtiques, els ossos del cos humà, fer vídeos i presentacions, sense ells... les coses serien diferents, gràcies pel que heu fet per nosaltres. També recordem totes les excursions que hem fet, des d'anar a vore la foguera fins a Port Aventura i els Pirineus, allí els mestres sempre s'adonaven de com érem d'escandalosos. També volem donar les gràcies a les nostres mares i pares, perquè sense ells mai hauríem arribat fins ací.

I be ací s'acaba tot, fins sempre. 

 

Comiat de 6è

Bé arriba el moment de dir-nos adéu s'acaba el compartir aquest camí que hem fet junts durant dos anys, si em pose a mirar enrere em venen tantes coses a la memòria...

En primer lloc vull donar gràcies, a Toni Rico, Encarna, MºDolors i sobre tot als pares i mares de la classe per haver fet d'aquestos xiquets i xiquetes les persones que són hui en dia.

Gràcies moltíssimes gràcies als 21 alumnes que he tingut, heu aconseguit que vinguera cada dia amb un somriure a l'escola (cosa que en mi no és fàcil)

Han segut dos anys de constant evolució, d'aprendre moltes coses, d' intentar millorar junt a vosaltres en la meua tasca com a docent, m'heu permès experimentar amb noves metodologies i tecnologies, hem caminat, hem navegat, hem anat a l'estranger, hem pujat muntanyes considerables, hem patinat, hem nadat, hem jugat a escacs, hem fet càlcul mental, tertúlies dialògiques, grups interactius, grups cooperatiu, presentacions, vídeos, inclús heu feu un curtmetratge, heu ballat, heu cantat, heu rigut i de vegades (poques afortunadament) heu plorat... tantes i tantes coses que segur que me'n he deixat un munt.

Vull fer un agraïment molt especial al grup de pares i mares de 6è, si els xiquets són el que són, és per pares i mares com vosaltres, sempre dispostes a ajudar i a col·laborar, en el viatge, en els grups interactius, en els balls, en qualsevol cosa que he demant heu estat ahí facilitant-me la feina i amb la mateixa alegria que els vostres fills i filles. Espere que les meues filles hem miren amb la mateixa gratitud que molts dels vostes vos miren a vosaltres.

I bé, xiquets, recordeu que el camí que queda no és fàcil, que eixiran dificultats, problemes, entrebancs i barreres que pareixeran impossibles de superar, però teniu sempre molt present que res és impossible, que malgrat la boira cal caminar, que tingueu sort i que la vida vos done un camí ben llarg.

Fins sempre, Marc