Com
be sabeu aquest any és l'ultim i ja deixem l'escola per passar a
l'institut, ens dona molta llàstima acabar, perquè ha sigut la
nostra infància i guardem molts records però ja ha arribat l'hora i
es que ens hem fet majors. Encara recordem el primer dia d'escola,
quan ploràvem per entrar i ara plorem perquè eixim. Recordem tots
els mestres que hem tingut, Toni, Encarna, Mª Dolors i Marc, també
a tots els especialistes, tot el que ens han ensenyat i a més a més
el que han fet per nosaltres, encara que pensàvem que era per a mal.
Sense ells no sabríem contar del u al deu, l'abecedari, resoldre
problemes de matemàtiques, els ossos del cos humà, fer vídeos i
presentacions, sense ells... les coses serien diferents, gràcies
pel que heu fet per nosaltres. També recordem totes les excursions
que hem fet, des d'anar a vore la foguera fins a Port Aventura i els
Pirineus, allí els mestres sempre s'adonaven de com érem
d'escandalosos. També volem donar les gràcies a les nostres mares i
pares, perquè sense ells mai hauríem arribat fins ací.
I
be ací s'acaba tot, fins sempre.
Comiat de 6è
Bé arriba el moment de
dir-nos adéu s'acaba el compartir aquest camí que hem fet junts
durant dos anys, si em pose a mirar enrere em venen tantes coses a la
memòria...
En primer lloc vull donar
gràcies, a Toni Rico, Encarna, MºDolors i sobre tot als pares i
mares de la classe per haver fet d'aquestos xiquets i xiquetes les
persones que són hui en dia.
Gràcies moltíssimes
gràcies als 21 alumnes que he tingut, heu aconseguit que vinguera
cada dia amb un somriure a l'escola (cosa que en mi no és fàcil)
Han segut dos anys de
constant evolució, d'aprendre moltes coses, d' intentar millorar
junt a vosaltres en la meua tasca com a docent, m'heu permès
experimentar amb noves metodologies i tecnologies, hem caminat, hem
navegat, hem anat a l'estranger, hem pujat muntanyes considerables,
hem patinat, hem nadat, hem jugat a escacs, hem fet càlcul mental,
tertúlies dialògiques, grups interactius, grups cooperatiu,
presentacions, vídeos, inclús heu feu un curtmetratge, heu ballat,
heu cantat, heu rigut i de vegades (poques afortunadament) heu
plorat... tantes i tantes coses que segur que me'n he deixat un munt.
Vull fer un agraïment
molt especial al grup de pares i mares de 6è, si els xiquets són el
que són, és per pares i mares com vosaltres, sempre dispostes a
ajudar i a col·laborar, en el viatge, en els grups interactius, en
els balls, en qualsevol cosa que he demant heu estat ahí
facilitant-me la feina i amb la mateixa alegria que els vostres fills
i filles. Espere que les meues filles hem miren amb la mateixa
gratitud que molts dels vostes vos miren a vosaltres.
I bé, xiquets, recordeu
que el camí que queda no és fàcil, que eixiran dificultats,
problemes, entrebancs i barreres que pareixeran impossibles de
superar, però teniu sempre molt present que res és impossible, que
malgrat la boira cal caminar, que tingueu sort i que la vida vos done
un camí ben llarg.
Fins sempre, Marc
moltes gràcies Marc, per aquells moments bons i roins
ResponElimina